Forum Universitas.org

Un portal abierto al mundo - Un portal obert al món - An open door to the world

Inicio / Colaboradores / Rincón poético

Colaboradores

Blogs

Sed de Dios

Sed de Dios

Mn. Oriol Pallàs
Siempre un amor más grande

Séptimo Arte

Séptimo Arte

Desde el Cine
El ciclo Ranown

Una veu que clama

Una veu que clama

Des del Seminari de Terrassa
El Blanco en el punto de mira

Revista de prensa

Revista de prensa


Audacia profética

ANTHROPOS.TK

ANTHROPOS.TK

Antropologia cristiana
ANTHROPOS.TK

Mi vocación

Mi vocación

Sor Gemma Morató
Creer

Desde la Mola

Desde la Mola

Antoni Duran
Controvertida afirmación de Aído

Pensar.net

Pensar.net

Magda Falguera
La veu dels nostres Bisbes

Desde el mundo de la Salud

Desde el mundo de la Salud

Mn. Alfons Gea
REACCIONES NORMALES EN EL DUELO

Economía con inteligencia ética

Economía con inteligencia ética

Agustí Argelich
Ante la crisis, los cristianos estamos llamados a pensar una nueva forma de hacer economía

Desenmarañar

Desenmarañar

Mn. Toni Deulofeu
La bondad como mentira

Derecho y valor

Derecho y valor

Fernando Martínez
"En la sociedad postmoderna estamos ante una gran sorpresa: Dios ha vuelto"

Tiempo de educar

Tiempo de educar

Francesc Cabanes
La inseguridad; o el rostro de nuestros alumnos

Rincón poético



En el dolor, encuentro la Luz

 

Dolor yo tengo

porque soy poeta,

el sentimiento

me arrebata.

 

Ves al pobre de espíritu

y siente misericordia,

vea lo que vea

y me reconcilia.

 

Dame la vertiente

y te daré mi corazón,

dame la fe

y te lo daré todo.

 

Reconcíliame

en los estados de mi vida,

ayúdame

porque estoy partido.

 

La entrega es fuerte

pero dame paciencia

en mi soledad.

 

Una mente limpia

es lo que deseo,

solo tu tienes la palabra.

 

Arrebátame

y mi ser será cumplido

en mi soledad

que abarco.

 

El poeta siempre sentirá limpieza de espíritu,

es un ser que siente la profundidad del hoy.

Confía y siente comprensión. El es la ley

del pensamiento. Lo abarca todo, lo tiene todo.

 

Sebastián González Cordero.



Click sobre el titulo para ver otras colaboraciones

HAS VINGUT com cervatll cabriolant per la muntanya,

T’ emportava camí enllà l’ alegria del teu cor,

Beneït és el fruit sant que ara preny la teva entranya.

¿Ha vingut a visitar-me la mare del Senyor?

 

Dues dones d’ Israel de miracle embarassades,

Dos infants que són de Déu el gran do de l’ esperança,

Un será el Precursor, l’ altre el Fill, vides donades

Per fer ralitat l’ eternal Nova Aliança.

 

Entre plors d’ amor I joia

Donen gràcies al bon Déu.

Diu Maria, enfervorida,

L’ Esperit donant-li veu:

 

Magnifica la meva ànima

Cor obert al meu Senyor,

L’ esperit fermeix de fesra

Albirant la salvació

 

El señor ha mirat la petitessa

D’ una noia serventa d’ Israel,

L’ amor seu ha complert la meravella

Que va dir.me l’ arcángel Gabriel.

 

Em diran tots benaurada

Perquè Déu totpoderós

M’ ha estimat come ll estima

Amb cor tendre i generós

 

Pel camí de la fe vindran a veure’m

Invocant al Senyor grans gernacions,

Ompliré tota vida i tota historia

Amb la gràcia abundosa del seus dons.

 

Als més porbres de la terra,

Marginats de tot poder,

El Senyor els farà justicia;

Guany dels rics será el no-res.

 

 

El Senyor protegeix himes i pobles,

En el Fill tots els fills serán salvats,

Quan la culpa i la mort serán vençudes,

L’ Univers será bell i renovat.

 

Feliç tu que has cregut, Verge Maria!!