Entramos en el mes de septiembre y todo va retornando a la normalidad, después del verano que suele introducir no pocos cambios en nuestra vida ordinaria. Con este comienzo de mes los escolares ya han de preparar sus libros y sus carteras y los adultos también nos reencontramos, tras las vacaciones –aunque esta no es una posibilidad para todos-, con las ocupaciones y los compromisos habituales.

            También en el ámbito de la vida cristiana nos hemos de plantear el nuevo curso. Estas reflexiones quizá puedan ayudar un poco. Las escribo con este deseo.

            Este nuevo curso está marcado por un hecho muy cercano a nosotros y muy nuestro también. Dentro de dos meses tendremos entre nosotros, Dios mediante, a nuestro Santo Padre Benedicto XVI que irá, el sábado 6 de noviembre, como peregrino a Santiago de Compostela, dentro del Año Santo Jacobeo, y que, el  domingo 7 de noviembre, presidirá la solemne consagración del templo de la Sagrada Familia, en Barcelona. 

            Creo que este acontecimiento hemos de vivirlo en el ámbito de la fe. Porque este ámbito es el que nos lleva a lo esencial en el acontecimiento. El Papa, como sucesor de San Pedro, tiene fundamentalmente aquella misión que le encargó el mismo Jesucristo: “Pero yo he rogado por ti para que tu fe no desfallezca. Y tú, cuando hayas vuelto, confirma a tus hermanos” (Lc 22,32).

El Papa, ante la obra genial de Gaudí, sin duda hablará de las relaciones entre la fe y la cultura, y de un tema que le preocupa mucho: el arte como expresión de los valores espirituales. Pero el Papa viene sobre todo a confirmarnos en la fe, tanto en Santiago como en Barcelona. Lo podemos decir a la vista de sus enseñanzas en sus más recientes viajes apostólicos, como el de Fátima y el Chipre, en el recuerdo de San Pablo y San Bernabé, y el que tiene previsto para este mes de septiembre al Reino Unido, en el que presidirá la beatificación del gran teólogo, el cardenal John Henri Newman.

En sus enseñanzas en estas visitas apostólicas, Benedicto XVI se nos presenta sobre todo como un gran testigo de la fe. Despertar la fe en los hombres y mujeres de hoy es una de las líneas directrices de su pontificado. Por esto dijo en Fátima: “En nuestra época, en la que la fe en vastas regiones, corre el riesgo de apagarse como una llama que ya no es alimentada, la primera de todas las prioridades es la de hacer presente a Dios en este mundo y de abrir a los hombres de hoy el acceso a Dios”.

Son muchos los observadores que coinciden en que la crisis esencial de hoy es una crisis de la fe. Por esto, ante la visita del Santo Padre a nuestra tierra, hemos de disponernos a escucharlo como nuestro maestro en el conocimiento y el seguimiento de Jesucristo, como aquél que viene a “confirmarnos en la fe”.

Y este aspecto es tan esencial que creo debería marcar nuestro curso pastoral. Dispongámonos a recomenzar todas las actividades ordinarias con una actitud de fidelidad y de esperanza. Con la plegaria sin duda, pero también con todos los medios humanos de que podamos disponer y podamos aplicar, con el deseo –con la gracia de Dios- de que la luz de la fe alumbre los desiertos de nuestro mundo.

Reflexions pel nou curs

Entrem al mes de setembre i tot retorna a la normalitat, després de l’estiu que acostuma a introduir  força canvis a la nostra vida ordinària. Amb aquest inici de mes els escolars han de preparar ja els seus llibres i les seves carteres, i els adults també ens retrobem, després de les vacances –tot i que aquesta no és una possibilitat per a tots -, amb les ocupacions i els compromisos habituals.

També en l’àmbit de la vida cristiana cal que ens plantegem el nou curs. Escric aquestes reflexions amb el desig que ens hi ajudin una mica.

Aquest curs queda marcat per un fet molt proper a nosaltres i també ben nostre. Passats dos mesos tindrem entre nosaltres, si Déu vol, el nostre Sant Pare Benet XVI que anirà, el dissabte 6 de novembre, com a peregrí a Sant Jaume de Compostel·la, dins de l’Any Sant Jacobeu, i que, el diumenge 4 de novembre, presidirà la solemne consagració del temple de la Sagrada Família a Barcelona.

Penso que hem de viure aquest esdeveniment en l’àmbit de la fe. Perquè aquest àmbit és el que ens duu al que és essencial en l’esdeveniment. El Papa, com a successor de Sant Pere, té fonamentalment aquella missió que li encarregà el mateix Jesucrist: “Però jo he pregat per tu perquè la teva fe no defalleixi. I tu, quan retornis, confirma els teus germans” (Lc 22,32).

El Papa, davant l’obra genial de Gaudí, parlarà sens dubte de les relacions entre fe i cultura. I d’un tema que el preocupa molt: l’art com a expressió dels valors espirituals. Però el Papa ve per damunt de tot a confirmar-nos en la fe, tant a Sant Jaume com a Barcelona. Podem afirmar-ho a la vista dels seus ensenyaments en els seus més recents viatges apostòlics, com el de Fàtima i el de Xipre, en el record de Sant Pau i Sant Bernabé, i en el que té previst per a aquest mes de setembre al Regna Unit, en el que presidirà la beatificació del gran teòleg, el cardenal John Henri Newman.

En els seus ensenyaments d’aquestes visites apostòliques, Benet XVI se’ns presenta sobretot com un gran testimoni de la fe. Desvetllar la fe en els homes i dones d’avui és una de les línies directrius del seu pontificat. Per això digué a Fàtima: “A la nostra època, en la que en grans regions corre el risc d’apagar-se com una flama que ja no és alimentada, la primera de totes les prioritats és la de fer present Déu en aquest món i d’obrir als homes d’avui l’accés a Déu”.

Són molts els observadors que coincideixen en que la crisi essencial d’avui és una crisi de la fe. Per això, davant la visita del Sant Pare a la nostra terra, hem de disposar-nos a escoltar-lo com a mestre nostre en el coneixement i el seguiment de Jesucrist, com aquell que ve a “confirmar-nos en la fe”.

I aquest aspecte és tan essencial que crec hauria de marcar el nostre curs pastoral. Disposem-nos a recomençar totes les activitats ordinàries amb actitud de fidelitat i d’esperança. Amb la pregària sens dubte, però també amb tots els mitjans humans de que disposem i puguem aplicar, amb el desig –amb la gràcia de Déu- de que la llum de la fe il·lumini els deserts del nostre món.